diumenge, 9 de setembre del 2007

Cantares. Cantat per Joan Manuel Serrat

Anunci del Centenari d'Antonio Machado

Amor efímer



Poema audiovisual fet pel Moises Ojeda i el Roger Fadurdo

Poema 20 Pablo Neruda

Pots buscar al youtube altres versions del mateix poema.

PUEDO escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: " La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos".
El viento de la noche gira en el cielo y canta.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.
En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.
Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.
Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como pasto el rocío.
Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.
Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.
Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.
De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.
Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.
Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

Per anar fent

Penjaré uns quants poemes audiovisuals trobats per la xarxa.
Els comentarem.



Observa aquestes imatges... et poden servir per a la primera sessió. Poesia visual.
De Joan Brossa "Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida."


"Cap de bou", concebut al 1969 i editat al 1982. Brossa li dóna la volta a la "A" i descobreix un cap de bou, una figura omnipresent a la nostra cultura.


















Ara observa aquest poema visual de Joan Brossa "Lunar" i afegeix els comentaris que creguis oportuns a partir de les següents propostes.

1. Escriu l'opinió sobre aquestes afirmacions.

Diuen que la lluna diu mentides... Què en penses?

Quan sembla una C com la que comença la paraula creixent, la
lluna minva.

Quan sembla una D com la de decreixent, la lluna creix.

Reconeixes aquesta enganyifa de la lluna en el poema de Joan
Brossa?

2. Llegeix aquesta contalla:

Quatre cares té la lluna
dues com grills de llimona
una que ningú no ha vist
i una altra ben rodona.

Amb què relaciones aquesta contalla? Comenta-ho per escrit.

3. Fes un acròstic amb les lletres de la paraula LLUNA. Escriu en vertical les lletres de la paraula lluna i vés anotant paraules que, començant per la inicial que tens apuntada, tinguin relació amb l'astre.

ATENCIÓ: SEMPRE QUE FEU UNA INTERVENCIÓ AL BLOC NO US OBLIDEU DE SIGNAR-A

Benvinguts






Aquest bloc recollirà algunes de les activitats del crèdit Poesia Audiovisual de l'IES Ègara. Penjarem materials i produccions pròpies... i el què el temps i voluntats determinin. Penjo per iniciar el bloc unes quantes imatges referents a la poesia visual.



Textos i imatges van junts des de l'antiguitat: